La idea devia semblar bona a una empresa multinacional ja que als pocs mesos estava aplicant aquest mateix sistema a les seves bates.

Va ser llavors quan ZoMummade ens va preguntar si hi havia alguna cosa que fer.
I no era una situació fàcil per a elles ja que no són una empresa gran i encara no tenien registrades les patents de les bates, solament tenien al seu favor haver estat les primeres a oferir-les però poc podrien fer si una multinacional començava a oferir la seva idea.

Vam acordar que el millor que es podia fer era arribar a un acord extrajudicial ja que el que a elles els interessava era parar les vendes, no guanyar un judici. Es va enviar un burofax al departament legal de l'empresa multinacional demanant el cessament immediat de la venda i la retirada del producte del mercat.

I, a pesar que la directora de màrqueting defensava el producte com a propi, finalment el departament legal del grup d'empreses va accedir al cessament immediat de la comercialització dels productes, així com al redisseny de les campanyes de publicitat on apareixia el producte.

Una vegada solucionat el problema les vam assessorar perquè poguessin protegir els seus productes en el futur i evitar trobar-se de nou en situacions semblants.

El seu fill era el subdirector de l'entitat bancaria així que va confiar en ell. Va adquirir un Deute Subordinat. Segons li van dir, el capital era garantit i podia disposar d'ell en qualsevol moment, però en realitat, la lletra petita obligava a cedir aquests diners fins a 2018. Aleshores en Ramón tindria 94 anys i, molt probablement, necessitaria disposar dels seus diners abans.

Quan en Ramón va acudir a nosaltres, el primer que vam fer va ser intentar arribar a un acord amb l'entitat, però cap dels intents de negociació va tenir èxit. Així que finalment vam acordar amb el client demandar. La primera instància va ser desestimada. L'argument del jutge va ser que un fill no podia tenir la intenció d'enganyar al seu pare.

Vam recórrer llavors a l'Audiència Provincial que, igual que el Tribunal Suprem, ens va acabar donant la raó. Segons la sentència, més enllà de la intenció del fill, el banc té l'obligació d'informar correcta i totalment al client abans de la contractació i, si no ho fa com va ocórrer amb en Ramón, es presumeix l'existència de vici de consentiment.

Feia un temps que estaven en l'atur i havien de viure d'un sol sou quatre adults i dos nens. Una situació que no es podia mantenir per massa temps. Havien intentat arribar a una solució amb el banc per pagar menys de quota però el banc va dir que no i els va oferir un altre producte escombraries tot i sabent que a al cap de dos mesos els baixava la quota i no era necessari un altre producte.

Els van fer contractar un Swap o permuta d'interessos que els van vendre com un producte que els protegiria de futures pujades d'interès. El que no els van dir és que l'interès ja havia baixat i que ho faria encara més. Tampoc els van informar que, en contractar el Swap, si l'interès baixava ells haurien de pagar al banc.

Així que, si abans de contractar el Swap ja tenien problemes per arribar a fi de mes, amb el Swap era impossible, no podien seguir pagant les quotes de la hipoteca. Van aguantar com van poder però va arribar un moment en què el banc va iniciar un procediment d'execució hipotecaria.

Vam acordar amb la Laura i en Juan interposar una demanda contra el banc. Va ser desestimada en primera instància. El jutge entenia que el banc no havia complert amb les seves obligacions d'informació i que el producte era perjudicial però també deia que ningú els havia obligat a signar i que si no entenien el producte, haurien d'haver buscat assessorament previ abans de comprometre's.

Després, vam recórrer a l'Audiència Provincial que ens va donar la raó. Segons la sentència i la jurisprudència del Tribunal Suprem, el banc disposa de tota la informació i està obligat a oferir-la als clients perquè puguin prendre una decisió conseqüent sobre el que estan contractant.

En Josep (nom fictici atès que el client prefereix mantenir la seva identitat oculta) ja estava jubilat quan ens vam conèixer. Va arribar al despatx desolat. El seu ex soci l’havia implicat en greus problemes.

En Josep havia deixat la societat feia més de cinc anys, havia venut la seva part al seu ex soci per un euro però li seguien arribant reclamacions de proveïdors, d'hisenda i d'altres creditors. Li demanaven responsabilitat solidària d'una societat de la qual ell creia que no formava part des de feia anys. Però no era així ja que el seu ex soci mai va declarar la venda.

Quan van arribar les primeres reclamacions de proveïdors, en Josep es va espantar per la magnitud de la quantitat reclamada. Fins i tot va decidir separar-se de la seva dona per salvar el pis on vivien amb la seva filla.

Les reclamacions no van cessar, els bancs seguien demanant-li pagaments de la societat i va rebre una carta d'Hisenda on se l’obligava a pagar 30.000 euros en recàrrecs per la separació. Aquesta carta va ser el que va fer que Josep acudís al despatx. Quan va arribar buscant ajuda només va preguntar si hi havia alguna cosa a fer ja que ell creia que no. Però sí que hi era.

El primer que vam fer va ser recórrer la proposta de liquidació i recàrrecs d'Hisenda. Van ser uns mesos angoixants pel client fins a tenir la resolució però va valer la pena quan vam veure que era favorable. Condonaven la totalitat del deute. També vam recórrer l'execució de l'IVA des que en Josep havia deixat la societat i també va obtenir un resultat favorable.

En paral·lel, reclavem la separació judicial de la societat i remetíem a l'ex soci tots els pagaments que en Josep havia anat avançant des que va deixar la societat. Finalment, vam arribar a un acord amb els altres creditors i amb el banc pel pagament dels deutes, rebaixant considerablement l'import a pagar. Amb tot, en Josep va poder tornar a estar tranquil i gaudir de la seva jubilació. El que hauria d'haver pogut fer tots aquests anys.

El primer contacte amb en David va ser sense saber si ell tenia cas o no. Havia llegit i sentit als mitjans de comunicació sobre les clàusules sòl i volia saber si la seva hipoteca estava afectada pel tema. Després d'examinar la documentació ens vam adonar que, efectivament, la seva hipoteca tenia una “clàusula sòl” del 3%. Encara que el seu interès hauria d'estar en un 0,93%, en aquell moment estava pagant un 3%. Més d'un 2% més del que hauria d'estar pagant.

Aleshores els seus dubtes van ser entorn a les possibilitats d'executar alguna acció a nivell legal i sobre la quantia de diners que podria arribar a recuperar. En aquest cas, vam explicar a en David que nosaltres el consideràvem com a justícia social i que per això baixàvem els nostres honoraris al mínim. ja que en la majoria de casos com el seu i, encara que el client tingui raó, es crea alguna cosa anomenat efecte dissuasiu pervers. Consisteix en que, com que els clients han d'avançar els diners d'advocats i procurador, moltes vegades decideixen no actuar, encara que sigui molt probable que un jutge pugui donar-los la raó.

Per això el banc no deixa d'actuar de forma il·legal tot i sabent-ho perquè també sap que, en la majoria dels casos, la lentitud del sistema i el muntant dels diners que caldria avançar en comparació dels diners a recuperar fa que els afectats s'hi pensin dues vegades abans d'actuar legalment.

Amb en David va ser diferent, en baixar-nos els honoraris ell no va haver de pensar-s’hi gaire i va actuar. Va presentar una demanda contra el banc i finalment s’arribà a un acord extrajudicial. El resultat va ser que en David va recuperar els 10.699 Euros que havia pagat de més.

Una associació sueca que ajuda a nens que han estat abusats sexualment havia obtingut dades d'usuaris que formaven part d'una xarxa internacional d'intercanvi de material. A la xarxa es compartien fotos i vídeos d'abusos i explotació sexual a menors. Quatre dels usuaris, segons va descobrir l'associació, es trobaven a Espanya i per això es van posar en contacte amb el despatx.

Així iniciem la col·laboració amb la Fiscalia del Servei Especial de Criminalitat Informàtica i ells comencen una recerca exhaustiva. El resultat va ser que, dels quatre usuaris, tres tenien efectivament indicis d’haver descarregat arxius amb continguts pornogràfics infantils.

Els casos estan ara en mans de les Fiscalies Provincials, atès que cadascun dels usuaris eren de diferents províncies d'Espanya.